|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Ramon Parés i Vilasau | Nasqué a Barcelona l’11 de gener de 1882; era el tercer fill de Josep i Lluïsa i el germà petit de Josep Maria i de Gil, aquest últim capellà custodi de la Sagrada Família des de 1905 i gran amic d’en Gaudí.
En Ramon maridà amb na Francesca Sallent i Casanovas, natural de Barcelona, i s’establí a Terrassa, al núm. 29 del carrer de Sant Leopold. Formaren una llar cristiana, on es passava a diari el Rosari, es vivia el Mes de Maria i els Primers Divendres i es feien anualment exercicis espirituals. A més, en Ramon era catequista i orador marià a favor de la Immaculada i pertanyia a la germandat de Portants del Sant Crist de l’església (avui catedral) del Sant Esperit.
Treballava com a cap de recursos humans de Can Marcet i d’Aymerich i Amat. Fundà i organitzà la Creu Roja de Terrassa, ciutat on també fundà i presidí el Cercle Tradicionalista i fou directiu del Sometent. Amb el seu partit, la Comunió Tradicionalista, fou regidor de l’Ajuntament de Terrassa i diputat.
En ser en Ramon germà de mossèn Gil Parés, establí amistat amb n’Antoni Gaudí amb un caire familiar, durant els darrers anys de la seva vida. Així, en Gaudí assistí a la primera comunió de la seva filla Rosa Parés, el dia de la Mare de Déu del Carme del 1917, a la cripta de la Sagrada Família, i a les seves noces a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè.
El 1931 en Ramon i na Francesca es traslladaren a Barcelona, al carrer de Bailèn, 95-97, pral., 1.ª, entre Aragó i València. Poc després, el 1933, va morir l’esposa.
El juliol de 1936, el partit polític d’en Ramon, la Comunió Tradicionalista, se sumà a l’alçament militar del general Franco, que va fracassar a Catalunya. Començada la malaurada Guerra Civil Espanyola, en Ramon va ser denunciat pel comitè de Sant Antoni-Casa Salvans. Fou detingut al seu pis el 27 d’agost de 1936. Al dia següent, camí de Terrassa, el van assassinar a la desviació de Can Viver de la carretera de Sabadell a Terrassa. Davant els seus assassins digué: “Moro pels meus ideals religiosos i patriòtics, pels quals sucumbeixo, i que no poden ser abastats pel plom de les vostres bales; l’Espanya catòlica és immortal” (“El Correo Catalán”, 24-II-1939). | Josep Maria Tarragona, 05-VI-2006
|
|
|
|
INICI
Amics i clients
Eduard Calvet i Pintó
Català