-Aleshores, d’on surt aquest poder de Barbastre?
-Barbastre? Barbastre no era gaire important en temps del romans i dels visigots. Es feu gran amb els àrabs, a partir de l’any 715, dins el reialme moro de Saragossa.
L’agost del 1064, va ser la pressa de Barbastre. Va ser un precedent de les croades a Terra Santa, ja que el papa Alexandre II la va promoure am un sentit religiós, atorgant la remissió dels pecats al combatents, etc. De fet, fou preparada a Barcelona en una reunió de magnats amb el legat pontifici Hug Candi i el comte de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Hi participaren moltes forces cristianes: les pontifícies, comandades per Guillaume de Montreuil; les normandes; les de Gui Geofroi, comte de Poitiers i duc d’Aquitània; les aragoneses del rei Sanç Ramires; i les catalanes del comte Ermengol d’Urgell i del bisbe de Vic Guifré.
El setge durà quaranta dies. Agafaren un gran botí, tractaren durament els vençuts, es repartiren la ciutat i adoptaren l’estil de vida musulmana. Ermengol III, a qui correspongué la tercera part de Barbastre, restà com alcaid de la fortalesa; i la ciutat va ser posada sota la sobirania de Sanç Ramires.
-Una bona batussa i una gran victòria cristiana.
-Que durà poc. El rei de Saragossa al-Muqtadir reprengué Barbastre al cap d’un mes.
|
INICI
Vida
Itinerari místic
Català