El partit islamista moderat d'Erogan (AKP) ha revalidat per segona vegada a les urnes la majoria absoluta, mentre que el partit laic fundat per Atartük (CHP) a penes ha arribat al 20% dels vots.
Atartük, després de la derrota de l'Imperi Turc en la Primera Guerra Mundial, va abolir el califat, va deposar el sultà, va imposar l'educació pública i un codi civil que va substituir les escoles religioses i els tribunals islàmics, va canviar l'alfabet i les maneres de vestir i d'afaitar-se la cara i va posar Turquia al camí d'ingressar en la futura Unió Europea.
Amb aquestes eleccions, el poble turc consolida el seu pas enrere des d'un país republicà, laic, occidental i europeista a un règim islamista.
Però, fins a quin punt? Erdogan no és un fanàtic, però tampoc no rebutja els valors d'una societat que ha estat musulmana durant segles. És més, vol integrar-los a un sistema social democràtic i modern, quelcom semblant al que van fer els partits democristians a l'Europa que va sorgir de la Segona Guerra Mundial.
|