L’expectativa i la il·lusió que ha despertat l´Obama són meravelloses.
Ahir el jardiner que ens ajuda a casa –un home ja gran, senzill i fet per la vida- em va comentar sense que jo li parlés del tema tot allò de la cerimònia de la presa de possessió. Deia textualment "…Que tingui sort i que tothom l’ajudi perquè tot el que va dir és la veritat i tot el que vol fer és pensant en tothom i no en ell mateix, com sempre fan tots."
I el senyor Josep es va emocionar!!! Li queien dues llagrimetes cara avall.
Em vaig quedar glaçat perquè mai, mai de la vida no l’havia vist així. Era un sentiment tan gran d’esperança… Després va començar a malparlar dels Bush i ja us podeu imaginar quines coses sortien per aquella boca. Allò important, però, era veure com vibrava una persona ben allunyada de la política i que no està per brocs.
Que Déu beneeixi l’Obama; ho necessitem tothom.
|