Primavera ha arribat i hem anat a saludar-la a Holanda, als pòlders plens de bancals llarguíssims i plans de narcisos i tulipes, al mig dels quals s’alça el jardí de Keukenhof.
Els arbres que voregen els canals encara dormen, amb el somni febril dels botons coriacis que comencen a verdejar per un puntet molt petit. Els ànecs encara no festegen per les ribes, tot i que algun cigne empren el vol per lluir el plomatge.
Però les primeres flors ja són aquí. Els parterres de crocus blaus competeixen amb els narcisos grocs i les enceses tulipes primerenques. L’aire ple de perfum de jacint és més encisador i suggerent, col•loca més, que la marihuana i el hachís dels coffe-shops d’Amsterdam i la piuladissa entusiasmada dels petits ocells entre les branques encara mortes entra al cervell millor que la música que punxen els disc-joqueis del districte vermell.
Dins l’ hivernacle, hom havia avançat la floració en petits quadres de totes les menes de tulipes, de totes mides, colors i formes. Una primícia de la gran simfonia l’obertura de la qual ja es podia gaudir a tot el jardí. Lloat sigui el Creador i que critiquin tan com vulguin els holandesos, que jo els defensaré. Un poble que estima les flors sempre tindrà la meva simpatia.
|
INICI
Vida
El TGV i la Sagrada Família
Català