He viscut la il•lusió de pujar a la torre del castell, com un menut, per abastar tota la badia de Trieste. Suposo que Rilke també va pujar-hi, algun matí assolellat de l’hivern de 1912, quan es produí el miracle que tornés a escriure: el miracle de la resurrecció del poeta. Tot en poquíssims dies, com una tempesta de febrer. Duino és un castell de resurrecció. I el poeta, en ressuscitar, naturalment escriví una elegia, “élegos”, un lament per la caducitat de la vida humana. Perquè és en la mort que hi ha la resurrecció, com ja ho van escriure els Vedes.
He vingut en l’autobus. M’agraden, els autobusos suburbials d’Istria, on una noia de licra, penjada de la barra, es deixa petonejar per un amic tatuat, tot dient-li “prou!” mentre ho nega amb els ulls. És també una mena de resurrecció, com l’aroma dels brots de llorer.
|
INICI
Vida
Itinerari místic
Català