El Ministeri de Foment ha anunciat una modificació el projecte de pas del Tren d’Alta Velocitat per l’Eixample (pel carrer de València) que havien pactat l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern espanyol. Havia estat com una mena de «miracle» del futur sant Gaudí haver posat d’acord les tres administracions —Tripartita (Clos), Convergent (Pujol) i Popular (Aznar)— per allunyar el traçat de la Sagrada Família. Ara, el túnel passarà pel carrer de Mallorca.
Venim d’un TGV Madrid-Lleida que no pot arribar a la velocitat normal per manca de seguretat, d’una andana del baixador del passeig de Gràcia que ha quedat mig metro per sota de les portes del trens i d’un túnel del Carmel que ha enfonsat cases en ser foradat. Això ha generat en la població una lògica desconfiança, una por comprensible al futur túnel del TGV per l’Eixample.
Veient, però, els metros que creuen Londres o París a diferents nivells, el túnel del canal de la Mànega o que s’acaba de tunelar Madrid de banda a banda, la desconfiança de la població s’hauria d’adreçar als seus governants, i en cap cas als enginyers i a la Tècnica, que des de fa anys té resolt com fer passar un tren sota una ciutat densament edificada amb garanties plenes.
És a dir: si no hi ha les corrupcions que ha patit el TGV Madrid-Lleida, ni es fan les barbaritats del Carmel; si realment es gasten en l’obra els diners pressupostats i tot es fa amb control de garantia de execució, el TGV no suposa cap perill per a les cases de l’Eixample.
I per a la Pedrera? Doncs la Pedrera pesa molt més que qualsevol casa de l’Eixample, i per això caldrà reforçar el túnel en aquell tram.
I amb la Sagrada Família? Doncs la Sagrada Família és una mola de pedra gegantina. Tal vegada, un cop acabada, pot pesar unes 150.000 tones. I és molt esvelta: les divuit torres tenen una alçada promig d’uns 100 metros, més de quatre vegades els 24 metros de les cases de l’Eixample.
Lògicament, la part construïda personalment per en Gaudí —la cripta, l’absis i la façana del Naixement— no patiran, ja que mestre Gaudí va fer els fonaments conscient que llegava a la capital de Catalunya «el Temple més elegant de la Cristiandat», destinat a una duració indefinida, de molts segles, com una catedral medieval, capaç de suportar terratrèmols, guerres, inundacions, canvis climàtics, etc.
El túnel passaria a fregar la façana de la Glòria, actualment en construcció i que seria la part més afectada.
Els fonaments arriben a 15 metres, per sobre del nivell freàtic (és a dir, del nivell de l’aigua). El túnel projectat passaria a 30 metres, amb una pantalla de pilons de formigó fins a 45 metres.
Si les obres es fan amb cura, a poc a poc, sense desviar ni estalviar pressuposts i, sobre tot amb un control tècnic exhaustiu i transparent, no hi ha d’haver cap risc.
Però, i després de les obres? Després de les obres, el pas dels trens produirà unes vibracions més grans que les causades pels metros, els camions d’obres o els autobusos de turistes que cada dia envolten la Sagrada Família. Ningú no sap quin efecte pot tenir això en un període de temps superior a un segle: si, per exemple, acabarà modificant-se el terreny geològic que recolza els fonaments del Temple i, per aquesta causa, l’edifici s’esberlarà o es degradarà en deu segles per comptes d’en quinze. És un risc latent que es pot minorar introduint fortes mesures d’elasticitat en el túnel. |
INICI
Vida
El TGV i la Sagrada Família
Català