Uns anys després d'encarregar al jove Gaudí la continuació de les obres de la Sagrada Família, quan aquest ja havia acabat la Cripta projectada per l'anterior arquitecte Del Villar i començava l'absis i concretava el projecte de l'església superior, totalment d'ell, Josep Maria Bocabella li encarregà un altar per al seu oratori particular. El fundador del Temple Expiatori era llavors septuagenari i vidu i, recolzat en el seu gendre Manuel de Dalmases, confiava plenament en Gaudí per fer de la Sagrada Família una església molt més monumental i grandiosa que la inicialment prevista. Pensaven edificar-la en deu anys, si hom recollia almoines suficients. Josep Maria Bocabella, com a fundador de l'Associació de devots de Sant Josep, havia aconseguit un gran nombre de relíquies i l'autoritat eclesiàstica li havia concedit el dret a tenir un altar privat al seu domicili del carrer Miralbell 4, 1r, casa que va desaparèixer amb la Reforma de Barcelona. L'altar és de fusta de caoba tallada i mesura 176 x 85 x 9 cm. Té en el centre una cavitat per a les relíquies, coberta per una lloseta de marbre blanc. L'ara és sostinguda per dues columnes estriades unides per un fort travesser. La predel•la té dos nivells decorats, ambdós amb motius florals. En el centre, sota del sagrari, hi ha una llegenda llatina amb la fórmula de la consagració. En el nivell superior, hi ha altres dues sacres, una amb el principi de l'evangeli de sant Joan i l'altra amb la fórmula del lavabo. La porta del sagrari és de tela damasquinada, amb una interpretació molt personal del crismó format per la "ro" i la "ji". A sobre, tres caps de querubins sostenen les mènsules del crucifix i els candelers. El retaule, emmarcat per fulles de taronger, està format per tres grans estampes: a la dreta, santa Teresa de Jesús; a l'esquerra, sant Paulí de Nola; i en el centre, la Sagrada Família, amb la llegenda: “Jesus, Joseph i Maria, vos dono'l cor y l'ànima mia”. El treball va ser realitzat per Frederic Labòria, artesà de Reus emigrat a Barcelona, la família del qual i la de Gaudí eren amigues i que llavors va començar a treballar com a modelista a la Sagrada Família. L'altar va obtenir les oportunes llicències per celebrar l'eucaristia de Lleó XIII al novembre i desembre de 1890, concedides a favor de Josep Maria Bocabella i Verdaguer, la seva filla Francesca i el seu gendre Manuel de Dalmases i Riba. Actualment, forma part d'una col•lecció particular.