La política: cap a la Revolució de 1868

El 1864, Narcís Monturiol inventà el submarí Ictíneo, que feu les proves al port de Barcelona. Monturiol havia traduït el 1848 el llibre “Viatje a Icària” del socialista utòpic Étienne Cabet, que va tenir molt poca difusió i molta menys influència que “Das Kapital”, publicat per Marx el 1865, el mateix any que va acabar la guerra civil de Secessió als Estats Units (1861-1865). Quant a la política espanyola, el govern de la "Unió Liberal", formada pels moderats i els progressistes, va ser substituït pels governs moderats del general Narváez, que enviaren a l'oposició o a l'exili els progressistes. Aquests es van concertar amb els republicans per enderrocar Isabel II. Tres factors van confluir en fer de Reus la ciutat més republicana de Catalunya: ser la pàtria del general Prim -amb Balmes i el pare Claret, els tres catalans que omplen el segle XIX-; les idees republicanes i anticlericals dels mestres i professors de la instrucció pública; i els 8.000 obrers de la ciutat que, sense instrucció ni religió, eren manipulats com a força de xoc pels polítics republicans. L'efervescència republicana s'expressava en grans mítings i en les polèmiques periodístiques. El 1865 -Gaudí tenia ja tretze anys- s’hi fundaren la Tertúlia Progressista i el Comitè Democràtic, mentre les reunions clandestines dels que conspiraven per fer caure Isabel II es multiplicaven. El 2 de gener de 1866 hi hagué un pronunciament fallit, que provocà la clausura del Centre de Lectura i de la Tertúlia Progressista. El 15 d'agost de 1867 hi hagué un nou intent insurreccional. A la crisi política s'afegia una crisi econòmica, presagiant la imminència de la Revolució de setembre de 1868.

Josep Maria Tarragona, 11-XI-2006
COMENTARIS



©2013 antonigaudi.org
Tots els drets reservats.

Última actualització: 06/05/2016