Mossèn Gil Parés i Vilasau (Barcelona, 1880-1936)

Gil Parés i Vilasau nasqué a Barcelona el 3’octubre de 1880 i fou batejat el dia 7 a la parròquia de Sant Francesc de Paòla. Va estudiar amb el jesuïtes i acabà el batxillerat el 1898. Tenint vocació al sacerdoci, l’any següent, 1899, Gil Parés ingressà al Seminari de Barcelona. El 1902 va començar a ser catequista a la Cripta de la Sagrada Família. Hi conegué Gaudí, que el tractava cordialment i començaren, malgrat la diferència d’edat, una fonda amistat. El 17 de juny, Témpores de la Trinitat de 1905, als 24 anys, Gil Parés rebé l’ordenació sacerdotal. Cantà la missa nova el 22 de juny de 1905, solemnitat de Corpus Christi, a la Capella de la Santíssima Trinitat del pares jesuïtes del carrer de Casp. Diumenge següent, 25 de juny -i cinquanta-tresè aniversari de Gaudí-, celebrà l’eucaristia a la Cripta; i el dilluns hi prengué possessió del càrrec de capellà-custodi. Era el primer capellà-custodi de la Cripta; l’havia nomenat el bisbe de Barcelona, el cardenal Salvador Casañas i Pagès, que tenia la intenció de convertir el Temple de la Sagrada Família en una parròquia més de la ciutat, contra el parer de Gaudí. Nogensmenys, Gaudí construí una caseta perquè el capellà hi visqués. Gil Parés era un sacerdot molt apostòlic i el 1906 fundà a la Cripta l’Apostolat de l’Oració, la Lliga de la Perseverança, la Congregació Mariana de Filles de Maria, l’Ateneu de la Sagrada Família, etc. El març del 1907, el Cardenal Casañas, seguint la seva idea, establí la Cripta com a tinència sugrafània de la parròquia de Sant Martí de Provençals i nomenà mossèn Gil capellà tinent. Aleshores, l’únic altar que hi havia era el de la capella de Sant Josep. Mossèn Gil demanà de fer un de nou, provisional, a la zona més ampla, per poder atendre el gran nombre de fidels que hi venien. Gaudí mateix n’era el primer feligrès. Gaudí hi contribuí amb una reproducció del retaule que l’escultor Josep Llimona havia fet per a l’oratori de la casa Batlló. Actualment, aquesta còpia s’ha substituït per l’original de la casa Batlló, que s’ha pogut recuperar i ara és el retaule de l’altar major de la Cripta. Ambdós, capellà i arquitecte, col•laboraren amb entusiasme per fer de les cerimònies de la Cripta un model acabat de la Litúrgia catòlica, amb tota la seva bellesa, riquesa simbòlica i esplendor comunicatiu. Gaudí en dissenyà curosament l’arquitectura, la decoració, el mobiliari i els objectes litúrgics amb aquesta finalitat. Hi introduïren el cant gregorià i encarregaren un orgue als constructors de Collbató, els quals no l’acabaren fins al 1927. Després de la Setmana Tràgica, l’estiu de 1909, mossèn Gil proposà Gaudí de fer unes Escoles per als nens del barri que havia anant creixent al voltant del Temple. Gaudí dissenyà i construí una obra mestra i mossèn Gil en fou el director, fins al 1930. Inicialment, se seguia el mètode pedagògic del pare Manjón (1846-1923), fundador de l’escoles de l’Ave Maria de Granada. Uns anys després, el 1915, s’aplicà el mètode Montessori. Mossèn Gil va ser nomenat pel nou bisbe de Barcelona, Mons. Enric Reig i Casanova, Vice-president de la Junta de Obres. Ho fou des del 1916 fins a després de la mort de Gaudí. El 1924, mossèn Gil viatjà a Roma. El Papa va impartir una benedicció especial per a Gaudí i tots els treballadors i feligresos de la Sagrada Família. El 1928 repetí el viatge. Mossèn Gil –les idees del qual eren moderadament republicanes i favorables a la llibertat de la nació catalana- havia esdevingut per a Gaudí un amic entranyable amb qui, a més, hi tenia plena confiança. Així, l’arquitecte el designà marmessor al seu testament. Quan Gaudí traspassà, mossèn Gil s’ocupà de tot. Passaren quatre anys i la festa de Corpus Christi, 29 de juny de 1930, a la processó pel barri, el Santíssim, exposat en la seva custòdia sota tàlem, va sortir precedit per la gran bandera catalana que Gaudí havia dissenyat amb aquesta finalitat. Això no succeïa des del 1923, en que el cop d’estat del general Primo de Rivera havia iniciat una dictadura militar anticatalana, còpia del feixisme italià de Mussolini. Precisament, la dictadura havia pressionat el Vaticà perquè nomenés bisbe de Barcelona un dels campions de l’odi contra els catalans, la seva llengua i els seus símbols nacionals: Mons. Manuel Irurita, qui arribà a la diòcesi el 16 de maig de 1930. Desposseí mossèn Gil de tots els càrrecs a la Sagrada Família i el destinà, com a adscrit, a les Saleses del passeig de Sant Joan. En marxar de la Sagrada Família, mossèn Gil recollí els llibres de Gaudí i una petita imatge de sant Benet. No hi tornaria mai més. El 19 de juliol de 1936 es desfermà una persecució violenta contra els catòlics, la més sagnant de la història de Catalunya. Els sacerdots catòlics eren assassinats impunement per odi a la fe cristiana, com també les persones que els amaguessin o els prestessin cap mena d’ajuda. El diumenge 26 de juliol, una patrulla anà a buscar mossèn Gil al pis de la mestra de les Escoles, Maria Consolació Puig i Querol, al carrer de Mallorca, 325, on vivia. No l'hi trobaren, perquè un veí del replà, el senyor Clodomir Coll i Ibàñez, coneixedor de la situació, li havia ofert el seu pis per passar la nit. El porter de l’edifici, nogensmenys, denuncià als milicians que havia vist pujar mossèn Gil i aquests hi tornaren prop de les 10 per registrar tots els pisos de l’escala. Mossèn Gil es lliurà voluntàriament, amb el desig d’evitar així més morts. S’endugueren els tres i els assassinaren a la matinada, rere l’Hospital de Sant Pau.