El 1852, Reus era, i ho continuaria sent durant la resta del segle XIX, la segona població de Catalunya. Passava dels 20.000 habitants. Hi havia a la ciutat una considerable indústria cotonera. La més important era la Fabril Cotonera, d'uns 600 obrers. La seguien Canals, Pamies, Huguet i Cía, amb 400 obrers; i la Societat Reusenca, amb 150, que per haver estat la primera en instal•lar una màquina de vapor, el 1843, era coneguda com "Vapor Vell". Amb les indústries auxiliars i d'altres rams, ocupaven uns 8.000 obrers. No eren societats familiars, sinó anònimes, i aviat a Reus hi hauria, com a Barcelona, una Borsa de Valors, es promouria el ferrocarril i, el 1862, es fundaria el Banc de Reus. A més, encara quedaven barris sencers dedicats a l'agricultura i multitud d'artesans; i la ciutat desentelava el seu paper de capital comercial de l'àmplia comarca del Camp de Tarragona. Reus recordava com el 1843 -l'any en què es van casar els pares de l’Anton- s'havia pronunciat, igual com Barcelona, contra el regent Espartero i, també igual com Barcelona, va ser bombardejada pel general Zurbano, que va causar greus danys. Al capdavant de les tropes que van defensar Reus hi havia el jove coronel Prim. El Bienni progressista, de 1854 a 1856, quan Gaudí va créixer de dos a quatre anys, va tenir un ampli suport a Reus. Les vagues i revoltes eren freqüents, però no van afectar la Fabril Cotonera, els propietaris de la qual eren burgesos progressistes, que recolzaven Mendizábal -el qui havia desamortitzat els béns eclesiàstics i els havia venut a baixíssim preu als nous capitalistes- i finançaven el general Prim. El setembre de 1854, l'epidèmia de còlera va causar 354 morts. Quan Anton tenia vuit anys, es van celebrar intensament les victòries en la Guerra d'Àfrica (1859-1860). La més sonada va ser la de Tetuan, el 7 de febrer de 1860, on el general Prim va tenir un paper protagonista. L'entusiasme patriòtic va ser extraordinari en rebre els batallons que tornaven del Marroc i, sobretot, en la benvinguda al general Prim, el 14 d'octubre, entronitzat com a heroi popular. En aquells anys, sols eren escolaritzats el 15% dels nens de Reus, més o menys la meitat en escoles privades –com els germans barons Gaudí- i la meitat en escoles públiques. La premsa de Barcelona, de totes les tendències, arribava a Reus. El degà era el “Diario de Barcelona”, de ideologia conservadora catalana. A Reus es publicaven el “Diario de Reus”, de caràcter conservador, i “El Eco del Centro de Lectura”, revista literària i científica que el govern suprimí el 1862 per difondre idees democràtiques. A més, es distribuïen tota classe de llibres, follets i publicacions amb idees de tot tipus. El Centre de Lectura n’era la institució intel•lectual més important.