Anton Gaudí decidí d’estudiar Arquitectura. Potser l'influís la bellesa arquitectònica de l'entorn on vivia, o la contemplació del prometedor Eixample, que de segur necessitaria molts professionals del ram. En tot cas, era la carrera "seriosa" on millor podia dedicar-se a l'art. L'ensenyament superior de l'Arquitectura no començaria a Barcelona fins al cap de dos anys, el 1871, a l'Escola Lliure, que es transformaria el 1875 en l'Escola Superior d'Arquitectura, inicialment situada al segon pis del magnífic edifici gòtic de la Llotja. L'itinerari acadèmic, una vegada acabat el Batxillerat, començava a la Facultat de Ciències amb cinc assignatures lliures de caràcter selectiu i seguia, ja en l'Escola d'Arquitectura, amb dos exàmens d'ingrés (“Dibujo hasta copiar a la aguada detalles de edificios de todos géneros” i “Dibujo de figura”), un curs preparatori i els quatre cursos de la carrera pròpiament dita. Anton tenia 17 anys. L'11 d'octubre de 1869, es matriculà en dues assignatures de la Facultat de Ciències: “Complementos de Álgebra, Geometría y Trigonometría rectilínea y esférica” i “Geometría analítica de dos y tres dimensiones”. Hi actuà com a fiador Patrici Barnusell, que tenia el domicili a la mateixa botiga de la plaça de Montcada, núm. 12; i es matriculà fora de termini al•legant que, per la proclamació de la República a Reus, no havia pogut viatjar abans a Barcelona. Malgrat el seu desig d'atendre en les classes, no aconseguia no distreure's en les lliçons de Geometria, que desencadenaven la fermentació dels llevats de la seva obra futura. Una inclinació més forta que la seva voluntat l'arrossegava a la meditació de la Mecànica dels edificis, arribant a entreveure les formes d'equilibri que més tard assajarà i realitzarà de manera genial. En la convocatòria ordinària de juny de 1870 aprovà ambdues assignatures. Durant l'estiu de 1870, els germans Gaudí tornaren a Reus i Riudoms. Anton es retrobà amb els seus amics del col•legi dels Escolapis Eduard Toda i Josep Ribera. El juliol, passaren un temps al poble de residència d'aquest últim, l'Espluga de Francolí, on visitaren les ruïnes del monestir de Santa Maria de Poblet. Els tres amics traçaren un projecte de restauració. El germà gran, Francesc, per la seva part, va publicar un article a "El Eco del Centro de Lectura", el 21 d'agost de 1870. Es titula "Las abejas" i explica en prosa divulgativa la vida d'aquests insectes i els productes que els pagesos en poden obtenir: cera i mel.