Gaudí no s'havia desanimat en els estudis. En la convocatòria extraordinària de tardor de 1873, sol•licità fer de nou els exàmens d'ingrés a l'Escola, a més dels pendents de Francès i Mecànica racional (a la Facultat de Ciències), i de les cinc assignatures d'Arquitectura on ja era matriculat. Només ens consta que es presentà a "Còpia de guix", que suspengué el 17 de novembre de 1873. La raó va ser que els treballs en guix que hi aportà eren defectuosos per no haver contractat un modelista professional. A Barcelona, Gaudí es relacionava amb altres reusencs, com el seu amic Josep Oriol Canals i Zamora, que el 1873 fou nomenat director de la sucursal a Barcelona del "Vapor Vell" de Reus. A finals de 1873 o principis de 1874, contactà amb un altre reusenc, Salvador Pagès i Inglada, el promotor de la cooperativa obrera de Mataró, projecte social al qual també estava vinculat el seu company de l'Escola Pia de Reus el poeta Bartrina. L'Obrera de Mataró havia iniciat l’activitat tan aviat com la Revolució de 1868 havia legalitzat les societats obreres. Havia començat a treballar l'1 de juliol de 1869 amb 107 socis i 6 telers de segona mà en un local llogat de Gràcia. El 1870 va sofrir una greu crisi per la febre groga i pel Primer Congrés Obrer, que va prendre una orientació anarquista i va propugnar una vaga de tres mesos. El 1873, quan Gaudí va entrar en contacte amb ells, tenia 45 telers i 83 socis, i acabaven de comprar un terreny a Mataró per edificar una fàbrica de propietat. Gaudí va dibuixar la primera bandera de la Cooperativa de Mataró. Són uns anys en què el jove Gaudí va estar absorbit per moltes qüestions fora de les aules de l'Escola d'Arquitectura i de la feina com a delineant a les ordres de Fontserè. Es feu inseparable del poeta Bartrina, que era l'orador més brillant de l'Ateneu Barcelonès, i del crític literari Yxart. Amb ells, Gaudí llegí els clàssics de totes les èpoques i nacions, formant-se un gust literari exquisit. Les qüestions bàsiques li absorbien tan seriosament que per comprendre-les i solucionar-les es proposà i feu estudis complets d'Història i d'Economia, sobretot del problema obrer, que el preocupava enormement. Va prendre alguns apunts dels llibres «Économie Polítique des Athéniens», de Dacier; de «Du problème de la misère et des solutions chez les anciens et les modernes», de Moreu-Cristophe; i de la «Histoire des classes ouvrières a France», de Levasceur. Durant 1874, assistí amb gran atenció a les lliçons sobre obrerisme que es van impartir a l'Ateneu Barcelonès. Les il•lusions polítiques del Sexenni democràtic, l'atracció del cooperativisme utòpic com a solució al conflicte entre capital i treball i la influència de Bartrina, de Pagès, dels dirigents anarcosindicalistes del moviment obrer, de Fontserè i de determinats nous companys de l'Escola d'Arquitectura, com Camil Oliveras i Gensana, lliurepensadors, agnòstics o ateus i alguns d'ells maçons, van contrastar en l'ànima jove, assedegada de justícia i generosa de Gaudí amb la formació religiosa rebuda en la seva família i en el col•legi, i l’arrossegaren a l'ateisme. El juliol de 1874, Francesc Gaudí pare, amb una fe cega en el futur dels seus fills a Barcelona, conjuntament amb la seva mare "la Calderera", que era la usufructuària, vengueren dues finques de la partida de Burgar, per les quals aconseguiren 3.865 pessetes. Aquell mes, el 13 de juliol de 1874, començaren els treballs del mercat del Born, que es prolongaran fins al 28 de novembre de 1876. Gaudí havia estat cridat a files a Barcelona a començaments d'any, el 21 de gener de 1874. Va entrar en la caixa de reclutament el 7 de juliol de 1874, la qual cosa significava que s'hauria d'incorporar com a soldat a l'Exèrcit el gener de 1875. En cas d'haver estat un carlí convençut, era el moment de desertar, creuar el front de la guerra civil i afegir-se a l'exèrcit carlí. Gaudí no era carlí, sinó que vivia els ideals del Sexenni democràtic i admirava l'obra de govern del general Prim, però tampoc no es presentà com a voluntari liberal a la Milícia Nacional. És més, si volia evitar anar als fronts de la Tercera Guerra Carlina o de la Guerra de Cuba, havia com fos d’ingressar a l'Escola d'Arquitectura i adquirir la condició d'estudiant, que li permetria complir el servei militar en un departament administratiu a Barcelona.