L'incendi del 19 d'abril de 2011

Dimarts sant, 19 d'abril de 2011, es va celebrar com cada dia la missa de setembre a la Cripta de la Sagrada Família, espai obert al culte el 1885 i que des del 1905 fa de parròquia del barri, i al qual hom accedeix per una entrada directa des del carrer, no inclosa en el recorregut turístic a què dóna dret el tiquet. Res no cridava l'atenció; potser la piadosa participació de quatre noies de Madrid, que tenien previst visitar la basílica després de l'eucaristia, la qual van prolongar en una estona de pregària personal. Els fidels habituals ja havia marxat i només hi restaven elles, amb la senyora Conxa, qui habitualment té cura dels objectes de culte a la Cripta i que s'havia ofert a guiar-les. Anaren a venerar la tomba d'Antoni Gaudí, a la capella de la Verge del Carme. En aquest moment, hi notaren una forta olor a cremat. Pensaren que eren les espelmes ofrenades allà pels devots de l'arquitecte, però cremaven sense problemes. De seguida s’adonaren que provenia de la sagristia, veïna a la capella i tancada en acabar la celebració. La senyora Conxa n’obrí la porta. Hi sortí una gran quantitat de fum i, entre les flames, un senyor miraculosament il•lès, correctament vestit, amb dues arracades vermelles a les orelles i una mirada estranya -quelcom com la del personatge que es passeja per “La Passió” de Mel Gibson-, sobre un nas aguilenc i un mig somriure sense algunes dents. Era el piròman, que proferia crits anticlericals mentre corria cap a la sortida del carrer. Les dones el perseguiren, l’aconseguiren i el tancaren a un despatx parroquial mentre arribaven els guàrdies de la basílica, la policia i els bombers. Portava un esprai inflamable i diversos encenedors. Li descobriren també la campaneta que s'usa en la consagració i el cofret de metall on es guarda la clau del sagrari: eren els trofeus personals, o potser les proves davant els mandataris que ell havia realitzat l'acció. - Qui t'ha enviat? –l’interrogà la senyora Conxa. Però el piròman no respongué; s'encongia d'espatlles i negava que ell hagués provocat l’incendi. Les dones havien gastat els dos extintors i van i havien intentat sense assolir-ho arribar a la mànega, situada més enllà de la reixa tancada amb clau que hi ha a l'escala d'accés a la basílica superior. La destrossa de la sagristia era total. En efecte, hi són la maquinària de l'aire condicionat i el quadre elèctric. Tots dos acabaven de explotar, fent miques la porta de la sagristia i el mobiliari, així com gran part de la instal•lació elèctrica del temple. Les flames havien cremat un estoc d'estampes en més de vint llengües per a la devoció privada a Antoni Gaudí i tots els llibres i objectes litúrgics, menys un: el crucifix. Si no hagués estat per la permanència de les madrilenyes després de l'eucaristia, el piròman, sol, hauria cremat tota la Cripta. El fum que sortia de la sagristia l’omplí, ennegrint les parets i les voltes de les capelles, entre elles la de la Verge del Carme, on és enterrat Gaudí. Sortia per les finestres que donen a l'interior de la basílica superior. El Patronat -que no disposa de vigilància a la Cripta- hi ordenà el tancament i el desallotjament dels 1500 turistes que ja havien entrat, cosa que es s’efectuà amb gran ordre i eficàcia. Així doncs, les valeroses madrilenyes es van quedar de moment sense visita cultural, però van tenir una amable conversa amb el rector de la Cripta: -No pateixi, mossèn Lluís. Ara mateix hem encarregat una casulla i una estola, que li enviaran immediatament des de Madrid. Mentrestant, en el compte de l'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí -entitat civil diferent del Patronat del Temple- es rebien quinze donatius, que sumen més de tres mil euros, molt més del valor de les estampes cremades. ¿Què els en sembla? Gaudí ha estat actiu, traient béns -la generositat dels fidels- del lamentable atemptat. Aquest és el segon incendi provocat a la Sagrada Família. Hi va haver uns conats durant la Setmana Tràgica (27 de juliol de 1909), però els autors, sense que s'oposés cap força humana, van abandonar-ne espontàniament els intents. En canvi, la Sagrada Família sí que va ser incendiada el 20 de juliol de 1936, amb danys molt greus. La Cripta romandrà tancada unes setmanes. Aquest matí, l'eucaristia ha tingut lloc a la sala parroquial, una altra obra bellíssima de Gaudí. Per als pròxims dies, el cardenal Martínez Sistach ha decidit encertadament que se celebrin els oficis de Setmana Santa i altres litúrgies en una capella absidal de la basílica, tancant mitjançant mampares la girola als turistes. ¿Què els en sembla? Gaudí vetlla per la santedat del temple.