La Cripta, tancada per obres

La Cripta de la Sagrada Família, començada pel primer arquitecte, Francesc de Paula del Villar, i enllestida per Gaudí, i on fins ara es feia el culte, ha estat tancada durant al menys un any. Les columnes d’aquesta cripta han d’aguantar, a més de les voltes de la cripta mateixa, el pes de l’absis del Temple, amb la seva gran torre acabada en una estrella dedicada a la Mare de Déu. El subsòl de l’Eixample de Barcelona, com es sabut, està format per tres capes. El primer substrat, d’uns vint metres, són dipòsits al•luvials del Paleozoic, d’uns 1,8 milions d’anys d’antiguitat, compostos d’argila vermella, grava de pissarra i crostes calcàries. Més avall, hi ha sediments del Pliocènic. És el record del mar que hi havia fa 4 milions d’anys, format per argiles, margues i sorra. A sota de tot, hi la roca del Quaternari, d’una antiguitat inimaginable. És el granit i la licorella que afloren al Collserola i als turons de Barcelona, com el Turó de les Tres Creus del Park Güell. Al voltant de la Sagrada Família, l’estrat del Paleozoic puja molt arran de superfície. Els sondatges que s’han fet sota la Cripta han obtingut a pocs metres una sorra fina, preciosa de color, que s’escola entre els dits de les mans. Sobre ella descansen els fonaments fets per Francesc de Paula del Villar per al seu projecte de la Sagrada Família, molt més petit que el de Gaudí. Els arquitectes i enginyers han considerat necessari reforçar aquests fonaments abans de pujar la torre de la Mare de Déu, el “si matern” de l’altar major, símbol litúrgic de Jesucrist. És una obra complexa, ja que caldrà descalçar les columnes i les parets, treure la sorra de sota i fer uns grans fonaments nous. Una feinada de mesos. Les despulles de Gaudí esperen la resurrecció a la Cripta, dins la tomba de la capella del Carme. Ell, l’Arquitecte, continua vetllant des del cel pel seu Temple, com ho feia mentre era entre nosaltres.