Capella del Santíssim de la parròquia d'Alella (1883)

La casa Vicens va ser construïda a Gràcia entre 1883 i 1888, i durant aquests anys Anton Gaudí va passar algunes temporades a la casa que el seu client i amic, Manuel Vicens i Montaner, tenia a Alella (el Maresme). A Alella, el juliol de 1883, va traçar el projecte de Capella del Santíssim Sagrament de l'església parroquial de Sant Feliu, que no disposava de capella expressa per al Santíssim. Gaudí va concebre un edifici de nova planta, adossat al temple existent. El sistema constructiu de la nova capella era el característic del gòtic català, per exemple de la capella de Santa Àgata de Barcelona: arcs diafragmàtics ogivals sobre els quals descansen les biguetes de fusta que sostenen la coberta a dues aigües. En el simbolisme, Anton Gaudí va palesar una altre cop el seu coneixement obsessiu del llibre de l'Apocalipsi, que havia usat en el seu projecte escolar de Porta de Cementiri i en el reliquiari. A la testera de l'arc del presbiteri apareixen set finestrals amb els set àngels que estan dempeus davant de Déu i als quals han estat donades set trompetes, descrits en l'Apocalipsi, capítol VIII, versicle 2. A sota, hi ha l'altar amb el retaule. En el centre del retaule, sota un dosser gòtic, hi ha una representació de Crist en la Creu entre la Verge i sant Joan, tal com es descriu en l'evangeli de sant Joan, capítol XII, versicles 26 i 27. Les tres figures estan envoltades d'una forma ametllada -símbol oriental de l'apoteosi i la glòria- composta per raigs de llum i querubins. A sota hi ha el sagrari, en forma d’Anyell Místic, imatge presa del capítol XIV de l'Apocalipsi. El fons del retaule està inspirat al capítol IV de l'Apocalipsi, que narra la visió de quatre éssers vivents, el rei de la selva (el lleó), dels ramats (el toro), dels aires (l'àguila) i de la creació (l'home), coneguts pel nom grec Tetramorfos, que dia i nit repeteixen la imprecació "Sant, Sant, Sant és el Senyor Omnipotent, el que era, el que és i el que serà". Gaudí va disposar quatre carrers verticals -una per cada Tetramorf-, a cada un dels quals es llegeix nou vegades -tres per cada una de les tres persones de la Santíssima Trinitat- la paraula "Sanctus". En total, trenta-sis, quatre vegades tres repeticions de la triple jaculatòria, que ascendeixen al cel i tindran el seu ressò en els "Sanctus" que en mateix nombre ascendiran pels quatre campanars de la Façana del Naixement de la Sagrada Família. L’obra va ser aprovada pel Bisbe de Barcelona, Dr. Jaume Català i Albosa, l'11 de març de 1886, però mai no va arribar a ser bastida. Aquest projecte de Gaudí està delineat a la tinta xinesa en dos colors, a escala 1:25, i es conserva a l'arxiu parroquial de Sant Feliu d’Alella.