El 13 de novembre de 1880, la “Sociedad del Teatro y Casino de Reus” convidà diversos arquitectes per fer el nou teatre de la ciutat. El secretari de la Societat, Eduard Escriu i Folch, s’adreçà a cinc arquitectes: el senyor Blasco, de Reus; un de desconegut de Tortosa; el senyor Aimamí, de Barcelona; el senyor Gaudí, natural de Reus resident a Barcelona; i el senyor Montserrat, que era a Florència. El tracte era que si el seu projecte no era elegit, li abonarien cinc-centes pessetes; i si era acceptat, dues mil pessetes per tots els treballs. Gaudí tenia aleshores 28 anys i hi contestà per escrit: “Favorecido de Vds. como a hijo de esa población para contribuir al embellecimiento de mi inolvidable ciudad natal, sólo siento que no sean mayores mis facultades al par que la cantidad de que se va a disponer, para hacer algo de lo que siente el pecho de cada uno de los hijos de la Reus esforzada”. Amb la menció de “la Reus esforzada”, Gaudí feia referència al títol de ciutat concedit a Reus per Isabel II el 1843, que comportà afegir a l’escut una clàssica al•legoria de l’esforç: la figura de l’heroi Hèrcules. Sembla que el jove Gaudí, degut als baixos honoraris, no va fer cap projecte. Finalment, el 8 d’abril de 1881 es van presentar els plànols del nou teatre, l’actual teatre Fortuny, que es va inaugurar el 16 de novembre de 1882. L’arquitecte que el va construir va ser Francesc Blanch i Pons, aleshores resident a Reus, on s’hi casà amb Àngela Cornet; i que després seria l’arquitecte provincial i diocesà de Lleó.