El juliol de 1870, Anton Gaudí i Eduard Toda passaren una temporada a l’Espluga de Francolí, convidats per una germana de Josep Ribera, casada i establerta a aquell poble. Els tres amics de Batxillerat visitaren el veí monestir de Santa Maria de Poblet. Ribera havia assistit a la destrucció i depredació d’imatges, sepulcres, tresors, etc. del gran monestir, per la incúria de l’Estat espanyol, que el deixà sense guarda des de la desamortització de 1835. Anton Gaudí mateix tenia dos llibres de la biblioteca de Poblet. Ribera volia impulsar-ne la restauració i ho explicà als seus amics íntims Toda i Gaudí, que quedaren corpresos de dolor davant les ruïnes. Allí juràrem convergir els seus esforços, no els del moment, sinó els de tota l’existència, a tornar la vida i ressuscitar l’ànima del gran colós caigut en l’abandonament i la misèria. Es distribuïren la feina, amb una gran seguritat juvenil. Gaudí tindria cura d’aixecar murs, refer teulades, reconstruir voltes, tapar les mines i forats oberts pels buscadors del tresor que la imaginació popular deia que havien amagat els monjos. Ribera contaria els fets i les gestes de la història pobletana per a moure els sentiments dels catalans a favor de la reconstrucció. Toda reuniria l’Arxiu i la Biblioteca i, a més, escriuria un llibre que, imprès i venut a sis quartos (trenta cèntims) l’exemplar, donaria els primers mitjans per començar l’obra. Gaudí feu alguns estudis de la manera com haurien de ser executades les obres: per a les parets interiors i en tot allò que no fos maçoneria, sols usarien pedra trencada, rebutjant els còdols i palets de riu usats abans pels monjos, perquè la seva forma llisa i rodona no els permetia lligar amb l’argamassa; per a fer teules i rajoles, posarien en marxa el forn teuler del angle del camí junt al curs del riu Sec i ells mateixos dirigiren la producció. Finalment, per a la fusta necessària per a les construccions i la llenya del forn, utilitzarien els recursos del bosc de la Pena, que no havia estat tallat del tot. Composarien el personal de la restauració dos paletes i quatre manobres, amb salaris de dotze rals diaris cada un dels primers i sis rals diaris els segons. Podrien també ocupar alguns pagesos i nois per netejar els principals edificis i llençar les runes a la plaça del vell Hospital de Pobres, davant la Porta Reial; això sols podria augmentar el càlcul de despeses en quatre rals diaris per cada treballador. La font principal d’ingressos seria l’entrada d’un ral que cobrarien als visitants, que van calcular en uns quatre mil. A més, vendrien la “guia” i demanarien subvencions a les institucions oficials i a les societats artístiques de Barcelona. Toda redactà l’estudi complet de la restauració, utilitzant com a fulls el dors d’unes proclames del Comitè Democràtic Republicà Federal de Reus (presidit pel seu oncle, Josep Güell i Mercader). Per al dibuix de la planta, Toda calcà la làmina de la “Guía de Poblet”, que havia publicat Andreu de Bofarull el mateix 1870 a Reus. Gaudí l’assessorà en quant a construcció i arquitectura. El manuscrit es titula “Poblet, datos y apuntes” i està datat el 26 de juliol de 1870. Inclou un dibuix de Gaudí: el de l’escut de Poblet, copiat d’un gravat del llibre de Jaume de Finestres. Passat l’estiu, Ribera, que era orfe, marxà amb els seus oncles a Andalusia. La Universitat de Barcelona havia tancat a causa de l’epidèmia de febre groga i Toda aprofità per publicar el petit opuscle “Poblet, descripción histórica” i després marxà a Madrid a estudiar la carrera de Dret. Gaudí romangué a Reus fins que pogué anar a Barcelona. Continuava molt engrescat amb el projecte, i el 26 de novembre de 1870 escriví a Toda interessant-se per Ribera i per si s’havia refredat el seu interès en Poblet.