Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 1824-1874) va ser músic, poeta, líder social i polític. Volia sostreure els obrers de l’ambient miserable de les tavernes on solien reunir-se i per això composà unes cançons corals populars que es cantaven als cafès. Així va sorgir la primera societat coral de Catalunya i de la península Ibèrica, “L’Aurora”, el 1845, que passà a dir-se La Fraternitat (1850) i finalment Euterpe (1854). El moviment s’estengué pels països catalans i hi nasqueren uns vuitanta-cinc de “Cors de Clavé”, que s’aplegaven en festivals multitudinaris sota el lema fundacional “Progrés, Virtut, Amor”. A l’impuls de la Renaixença, Clavé composà les primeres cançons en català, la més coneguda de les quals és “Les flors de maig” (1859). Fundà la revista “El Eco de Euterpe” (1859). Com a polític, milità des de jove en el republicanisme i participà en els intents de socialisme utòpic de Narcís Monturiol. El 1845 va ser empresonat a la Ciutadella de Barcelona, el 1856 fou confinat a les Balears, i el 1867 va ser empresonat a Madrid. El triomf de la Revolució Gloriosa de 1868 el convertí en polític professional. Fou president de la Diputació de Barcelona (1873), diputat a les corts constituents i governador civil de Castelló i de Tarragona (1873-1874). Va morir a Barcelona el 24 de Febrer de 1874. Es va decidir fer un monument funerari a la seva tomba, al cementiri de l’Est. El terreny es va pagar amb subscripció popular i a principis de 1875 es va convocar un concurs per al mausoleu, el premi del qual seria la glòria de fer-ho. “El Eco de Euterpe” del 6 de maig de 1875 relaciona els participants: els escultors Manuel Fuxà, germans Pastor, Francesc Rosell Garriga i Francesc Manyé; els mestres d’obres Francesc Esplugas, Maurici Augé i Joan Balet; el dibuixant Ramon Tenas, els arquitectes Lluís Domènech i Monaner i Josep Vilaseca; i l’estudiant d’arquitectura Anton Gaudí. La proposta de Domènech i Montaner i Vilaseca era molt superior a les altres, si bé també sobrepassava molt el pressupost. Els concursants Fuxà, Esplugas i Tenas proposaren als altres que tots renunciessin al seu projecte en favor del de Domènech i Montaner i Vilaseca. Així ho feren per unanimitat; Gaudí, d’altra banda, no tenia més remei, ja que ell era estudiant i Domènech i Montaner era professor de l’Escola. Aquest gest d’humilitat i de solidaritat dels artistes va ser elogiat per “La Renaixença”, quan publicà el projecte. El panteó costà 16.767 reals i fou inaugurat el 8 d’octubre de 1876. Una bomba el destruí durant la Guerra Civil de 1936-1939. Del projecte que Gaudí havia presentat no en tenim cap rastre. Només sabem que une de les característiques novadores, com també passava amb el de Domènech i Montaner, era l'ús de formes vegetals, no per crear un simbolisme, sinó com a decoració.